Aquesta nit he dormit poc,

Aquesta nit he dormit poc, m'ha despertat de matinada la sirena d'un cotxe que ningú desactivava. Poc abans de despertar-me, he incorporat al meu somni aquesta sirena, que sonava insistentment a les instal•lacions d'una fàbrica per a indicar-ne el final de la jornada. Jo era una de les treballadores d'aquesta fàbrica tèxtil de principis del segle passat; abillada amb un vestit de color plom i dos monyets de trenes damunt de les orelles, la sirena em va sorprendre empenyent un petit carro ple de filats per un llarg i solitari passadís. És curiós el realisme que adquireixen alguns somnis. Una vegada, algú em va dir que la gent solia somiar en blanc i negre i em va preguntar si jo somiava en colors. I és que sempre hi he somiat, crec, en colors, com aquesta nit, que encara recordo el color penicil•lina de les sòrdides dependències de l'antiga fàbrica, matisades pel tènue blau del cel filtrant-se pels finestrals. La sirena no deixava de sonar i m'ha tret del meu ambient d'època. Ja desperta, m'he atansat a la finestra a observar aquest cotxe que, finalment, ha deixat de cridar. Les orenetes sobrevolaven en grup els carrers deserts, omplint l’ambient amb el seu xiscle llunyà. M'encanta la tranquil•litat que es respira els diumenges a primera hora del matí. D’aqui una estona, baixaré a comprar els diaris i uns croissants per esmortzar. Sempre ho faig. M'agrada començar així els diumenges, sentint el frescor de les primeres hores del matí.
Imatge: "Paisaje nocturno", de Yelba Ubau